Gyokuro. Familia Sakamoto, Kagoshima

Els dos germans Sakamoto no provenen d’una antiga saga familiar de conreadors de te, però , enamorats d’aquesta beguda mil·lenària, van decidir adquirir una plantació d’un vell agricultor que l’havia abandonat a causa de la seva edat enmig d’un boscatge salvatge en el cim d’una muntanya a Kirishima, prefectura de Kagoshima.

Produir Gyukuro orgànic al Japó resulta d’extrema dificultat. Un clima molt humit a la primavera i estiu i molt fred a l’hivern, a més de l’ombreig anterior a la recol·lecció, dificulten enormement la tasca a causa d’una major susceptibilitat als insectes i fongs amén que la planta necessita utilitzar molta més energia, per la qual cosa requereix molts més nutrients.

Conscients de la complexitat i obstinats a aconseguir el perfecte Gyokuro orgànic, els Sakamoto van començar a experimentar amb diversos tipus d’adobament creats per ells mateixos a força de nitrogen, magnesi, calci i sobretot molts minerals que, en combinació amb la rica capa de cendres volcàniques procedents de l’activitat volcànica de la zona, produïssin la terra ideal perquè les plantes creixessin molt sanes i aconseguissin molt aliment a través de les seves arrels.

Un cop trobada la fórmula, van començar a arreglar la seva plantació, que es troba en una zona d’alta muntanya envoltada d’un dens boscatge salvatge i allunyada d’altres plantacions, de manera que l’aire pristí i la llunyania els mantenia les plantes teàcies a resguard de contaminacions externes.

Els conreus que acaronen més que conreen són Yabukita i Saemidori, que ja estaven a la plantació del vell agricultor.

Unes setmanes abans de la recol·lecció cal ombrejar els arbres per a la producció de Gyokuro. En això també han estat pioners, ja que utilitzen un recer modern que té dues capes, sent l’exterior platejada que reflecteix la llum solar de manera que per sota d’aquesta l’arbre es troba en un ambient més fresc i no s’estressa per la calor.

El resultat són unes fulles que retenen una gran quantitat de clorofil·la i molts aminoàcids, els quals donen a la beguda una dolçor extraordinària.