Kamairicha | Ureshino

Al Japó es fan dos estils de manufactura per obtenir te verd acabat, això és, detenir l'oxidació de les fulles: Kamairicha (torrat) i Sencha (vaporitzat)
Kamairicha és un mètode tradicional. Consisteix a torrar les fulles just després de recol·lectar-les fent servir una Kama (paella o wok de ferro) i va ser introduït en ell nord de Kyushu pels xinesos al segle XV. No va ser fins a 1738 que el Japó va inventar el mètode vaporitzat. Amb referencia al seu origen alguns que el monjo Eirin Shuzhu va introduir aquest métode de producció amb llavors de te al temple Reiganji a Yameshi, prefactura de Fukuoka a 1406. Altres donen credit a un home xinesa anomenat Ko Reimin, que va portar l'estil de torrat de la Xina a Ureshino-shi, prefectura Saga l'any 1504.

Com dèiem, per al Kamairicha les fulles es torren a uns recipients de ferro a altes temperatures (300 °C a la superfície) donant-li una forma rodona amb les mans. És un treball molt dur i laboriós i avui en dia a penes queden artesans per a realitzar-la sent a la seva majoria gent gran. Així la producció de tes Kamairicha és molt limitada.

Amb aquest sistema es neutralitza l'olor i sabor a herba acabada de tallar que caracteritza als tes vaporitzats i al mateix temps es realça l'aroma inherent en les fulles. A més, al torrar-les el seu teixit adquireix fermesa conferint a la seva infusió un color groc clar verdós amb un lleuger matís vermellós.